dimarts, 15 de desembre del 2015

Secrets a cau d’orella (El safareig)

Es preguntava sovint per què ella no tenia la sort de la Lola, qui amb els seus cabells vermells i enrinxolats, enxarxava a tot home que desitjava, no els qui la desitjaven, que llavors la llista era interminable. A ella, a la Carmina, amb prou feines se li apropaven els escarabats o el que considerava la seva col•lecció d'éssers immunds, perquè d’amor n’havia repartit molt i les respostes mai havien estat a l'altura de les expectatives. Era bonica. Sí, molt bonica. Amb la seva pell rosada i els ulls d'un verd tan intens era impossible no fixar-se en ella. Hi havia un munt de nois que la rondaven i en tots ja hi veia la maldat masculina i com s’aprofitarien del seu cos.